Nou poliesportiu municipal del Turó de la Peira

El nou poliesportiu que lidera la regeneració urbana en el carrer de sant Iscle del barri del Turó de la Peira de Barcelona, se situa semiencastat en el terreny, adaptant-se a la topografia i salvant el desnivell entre dos carrers.

Un nou volum que aglutina una piscina i una pista poliesportiva i que apareix en el jardí interior d’illa amb vocació vegetal, però sense mimetitzar-se, sinó “dialogant en verd” i configurant al mateix temps el front urbà del carrer de sant Iscle.

Foto aèria del conjunt del Poliesportiu al barri del Turó de la Peira

Turó de la Peira des del barri del Carmel, a darrera la Serra de Collserola


FITXA TÈCNICA

Nom de l’obra
: Nou equipament poliesportiu al Turó de la Peira de Barcelona i ordenació interior de l’illa
Ubicació: C/ Sant Iscle 50-54 de Barcelona
Promotors: BIMSA, Institut Barcelona Esports (ibe), Ajuntament de Barcelona Project managers: BIMSA / D+M tècnics
Autors del projecte: Anna Noguera i Javier Fernández, arquitectes
Col·laboradors del projecte: Manel Fernández, Ton Coll (Bernuz Fernández, càlcul d’estructures); Carles Rubio, Javier López, Lara Ferrer i Marc Busquets, (equip redactor); Anna Zahonero, Pepa Morán i Víctor Adorno (paisatge); Xavier Saltó, (Caba Sostenibilitat); Micheel Wassouf (Energiehaus), Oliver Style (Progetic); Susaeta Iluminación; Salvador Segura i Cristina Carmona, (Ardèvols Consultors i Associats)
Directors d’obra: Anna Noguera i Javier Fernández
Direcció d’execució de l’obra: Dalmau+Morros Tècnics
Coordinació de seguretat i salut: Atenea Sau
Constructors: UTE (Ferrovial – Deco)
Caps d’obra: Carlos Aníbal Rodríguez (Ferrovial)
Data de construcció: 2016-2018
Superfície construïda: 4.430 m2 edificació + 3.952 m2 urbanització
Principals industrials: Egoin, Haritz + Babilon, Aislux, Actis, Rockwool Myrtha Pools i Reynaers

Turó de la Peira (Nou Barris), crisol urbà

El barri del Turó de la Peira, un dels tretze barris que integren el Districte de Nou Barris i situat a un dels set turons que envolten Barcelona era, en el seu origen, un frondós pinar, amb petits torrents, cultius i masies. L’especulació urbanística entre els anys 50 i 70 amb l’allau d’immigració a la ciutat, va canviar la seva fesomia natural i es va convertir en un cúmul d’edificis en alçada: un barri caracteritzat per una gran densitat edificatòria i poca dotació d’espais verds. L’entorn immediat consistia en un àmbit desestructurat, d’espais residuals i total absència de vegetació.

Sintonia amb l’entorn.
El Turó de la Peira es llença a la piscina

Les instal·lacions preexistents en el solar on actualment trobem el nou i flamant poliesportiu funcionaven com a recintes independents, sense continuïtat de recorreguts, com a fragments que omplien l’espai lliure de l’interior d’illa que, amb el projecte actual, es recuperarà.

El projecte col·labora en la millora del lloc i es cuida especialment l’encaix en l’emplaçament, amb una estratègia de substracció, generant el buit integrant-se i donant una resposta urbana adient per a la ciutat.

Per una banda, la peça ofereix un límit clar envers la ciutat, donant la façana i l’aliniació al vial del carrer de sant Iscle. D’altra banda, es reordena el programa funcional per a ocupar el mínim de sòl possible i sense fer barrera física ni visual als edificis de l’entorn en l’illa en què s’insereix. El caràcter tancat, sever i mut de les façanes en el carrer de sant Iscle (el carrer de l’accés principal al poliesportiu) contrasten amb la imatge de volum obert i amable que s’obre a pati interior d’illa. Darrera de la seva façana vegetal, el que podria ser un imponent volum, perd la seva materialitat i s’integra a l’espai verd de l’interior d’illa.

De fet, l’encaix contextual va molt més enllà de la integració en l’entorn urbà, per combinar la seva composició funcional, la seva estètica i el seu rendiment energètic en el segle en què ens trobem i en el moment concret en el que es construeix.

La seva geometria precisa s’apodera del lloc amb la intenció de coexistir amb l’anodí medi circumdant en què s’insereix. La façana vegetal exterior mimetitza subtilment l’edifici amb l’entorn. El projecte afronta aspectes clau com el confort tèrmic, ventilació i il·luminació natural, o les “veladures” i transparències espacials utilitzant de forma novedosa recursos bàsics o gens, en aparença, sofisticats.

Arquitectura i esport: poliesportiu verd

Ja des de l’antiguitat, civilitzacions com la grega realitzaven construccions específiques per a l’esport. No fou, però, fins al segle XVIII que es varen construir els primers gimnasos i piscines com a estructures públiques més modernes. Els segles XIX i XX representaren la tendència de construcció de major envergadura. L’arquitectura de l’esport va directament lligada al desenvolupament d’aquest. Hi ha hagut avui en dia un canvi de mentalitat en el que ha de ser avui una instal·lació esportiva, per la multifuncionalitat que requereix: cal construir contenidors més que pavellons esportius.

Ja des de finals del segle XX i principis del XXI l’esport s’està convertint en imprescindible i filosofia de vida. L’arquitectura que formalitza el seu espai és cada cop més un símbol de la creixent presència esportiva i cada cop més exigent, competitiva i més omnipresent en el panorama actual. Per altra banda, l’arquitectura brutalista i funcional que dominà l’esport durant els anys 80 i 90 ha donat pas a una arquitectura més subtil i lluminosa i el poliesportiu que ens ocupa és una mostra d’aquest fet. Un volum ple de llum, amb materials amables, orgànics, canviants, flexibles i altres trets llunyans a la duresa del contenidor de formigó que podria ser.

Claredat espacial i omnipresència estructural. La coberta també es perfora per a il·luminar l’interior, creant una exuberant atmosfera de fusta i llum. Llum i fusta configuren l’espai

El sol mai en va saber de la seva grandesa fins que incidí sobre la cara d’un edifici

Louis Kahn (1901-1974), arquitecte nordamerià d’origen estoni

Arquitectura i fusta: l’essencialitat arquitectònica, llum i estructura

La llum en l’arquitectura no s’hauria de considerar com una opció arquitectònica sinó com que llum i arquitectura són una mateixa unitat. La llum no es construeix, però es pot dissenyar la seva percepció a través de l’arquitectura.

El volum que ens ocupa consisteix en un contenidor diàfan on els tancaments semblen desaparèixer per a permetre la manifestació expressiva de l’estructura de fusta tractada com a un tot unitari. L’estructura de fusta compleix la seva funció específica portant, però també actua com a element que evidencia l’absència de subestructures, revestiments, fals sostres o ornaments innecessaris. La nuesa interior de l’espai es compensa per la calidesa de la fusta, evocant, amb la seva textura, la relació amb el natural, així com la presència de l’exterior filtrat per la vegetació perimetral de les façanes. Si l’acer fou el material del segle XIX i el formigó el del segle XX, la fusta és el material del segle XXI.

És ben cert que la fusta és un dels materials més antics emprats en el món de la construcció i també cal remarcar la seva polivalència funcional: s’ha emprat com a estructura, com a tancament, en les fusteries de finestres i portes, en forjats, paviments, mobiliari, etc. Hem vist com passava de ser un material tradicional i artesanal a un d’industrial i resistent. Però no només això, sinó que també ha experimentat en el darrer segle un gran salt qualitatiu, passant de ser un material gairebé arcaic, a un de tecnològic.

Des de la cabana primitiva de Laugier, els arquitectes han tingut la fantasia de l’arquitectura feta amb vegetació. Els avantatges que la vegetació aporta són molts: control tèrmic, integració paisatgística, absorció de CO2 i altres contaminants, regulació lumínica i un llarg etcètera.

Imatges de detalls interiors on la protagonista és la fusta

De la tradició vernacla a la innovació contemporània

La vegetació ha estat, doncs, part de l’arquitectura des dels seus orígens i ha estat present en la tradició constructiva, reincorporant-se darrerament a la pràctica contemporània per a treure partit de les seves qualitats tèrmiques i de baix impacte ambiental. La recerca d’espai on allotjar vegetació en la trama urbana s’ha tornat un tema rellevant. Hi ha, a més del sòl públic, una altra superfície on ubicar-se: les façanes, generant una arquitectura viva, que canvia, que sembla respirar, sense quedar-se només amb el caràcter superficial o estètic. L’arquitectura hauria d’aprendre de la indeterminació de la natura.

Trobem exemples d’arquitectura vernacla on es recorre a un ús semblant de l’element verd: la barraca o la casa de l’horta on l’emparrat juga un paper similar a aquestes dobles pells vives.

Estètica i ètica verda a l’arquitectura

El jardí vertical o la integració de la vegetació en la pell de l’arquitectura contemporània no consisteix només en una geometrització o domesticació ornamental de la natura (a l’estil dels antics jardins romans o els pintorescos anglesos), sinó que es tracta d’una autèntica pell arquitectònica. Així doncs, la façana vegetal representa una sèrie de qualitats plàstiques, estètiques i climàtiques dins d’un context on la protagonista recerca de l’eficiència energètica el converteixen en un dels recursos més explorats de l’arquitectura contemporània.

No es tracta d’un edifici inspirat en la natura o en els motius vegetals tan reproduïts i imitats al llarg de la història de l’art i l’arquitectura. Es tracta d’un edifici que s’integra en la natura i que la integra en la seva essència arquitectònica i constructiva, amb una façana en constant canvi que, a banda de la seva força com a recurs plàstic, és una façana viva. Sostenibilitat i bona arquitectura, arquitectura vegetal per a renaturalitzar la ciutat: arquitectura viva.

De la mateixa manera com el paisatge és canviant estacionalment i pel cicle del creixement de la vegetació, ho és també l’envoltant de l’edifici.


Imatges del muntatge i procés constructiu del projecte

L’estructura és 100% fusta prefabricada: fusta laminada amb nul impacte ambiental i excel·lent comportament mecànic i de ràpida execució.


“L’arquitectura és la lluita constant entre l’home i la natura, la lluita per
dominar la natura, per posseir-la”

Mario Botta (1943), arquitecte italià

Una distribució econòmica compensada i repercussió ajustada per m2

Raúl Heras / Fotos: Chopo

L’aspecte econòmic de l’obra, que és un component important de qualsevol obra, destaca per la seva distribució econòmica compensada i una repercussió per metre quadrat ajustada. Per una edificació de 4.430,71 m² i una urbanització de 3.952,08 m² s’han destinat 5.730.116,85 €, és a dir, una ràtio per metre quadrat de 1098,22€ per l’edificació i 190,51 € per la urbanització, a banda del 2% complementari corresponent a la seguretat i salut, la gestió de residus i als àmbits afectats.

Gràfic 1 Distribució del pressupost global de l’obra

Gràfic 2 Distribució del pressupost del bloc d’urbanització de pati interior d’illa

Per fer una anàlisi detallada del pressupost s’ha desglossat el general en dos lots: un primer lot (13%) que fa referència a la urbanització del pati interior d’illa, i un segon lot (85%) que cobreix la construcció del poliesportiu. Cal aclarir que les dades econòmiques fan referència a valors del pressupost d’execució material (pem), sense comptabilitzar ni despeses generals ni benefici industrial.

Vista nocturna del parc generat al pati d’illa

A la feina realitzada al pati interior d’illa, s’ha precisat que inicialment es van executar enderrocs, i posteriorment l’obra civil, les estructures de reforç, les feines relacionades amb les instal·lacions i la jardineria. L’àmbit d’actuació correspon a una superfície de 3952,08 m², per tant la ràtio de la intervenció realitzada es manté en 190,5 €/m². D’aquest import, els blocs principals han estat l’obra civil (39%), que ha afectat en 73,38 €/m², i els enderrocs (22%) i la jardineria (22%), que han implicat uns 41,63 i 42,50 €/m² respectivament. Entrant en detall del conjunt de feines realitzades per urbanitzar el pati interior d’illa, podem realçar que la pavimentació de la superfície ha tingut un pes important al pressupost d’aquest bloc consumint 46,92 €/m², una quarta part del pressupost d’aquest lot.

El bloc de l’estructura sorprèn per la poc habitual distribució dels imports per tipologies constructives.

Al lot principal de l’obra, el corresponent a l’edificació del poliesportiu, trobem un primer bloc respecte a les excavacions, el moviment de terres i
la gestió de residus, que ha tingut un pes poc significatiu dins del conjunt econòmic de la construcció del poliesportiu municipal. Ha representat menys d’un 5% del cost.

Gràfic 3 Distribució de pressupost de l’edificació del poliesportiu en els tres trams principals

El segon bloc, que engloba totes les feines referents a la fonamentació i la contenció de terres, tampoc ha tingut un pes important, ha constituït un 7% del cost. Aquest primers dos blocs, i el bloc de l’estructura, que formen el primer tram de l’obra, sumen exactament un terç del cost de l’edificació. Suposa una repercussió de 365,90 €/m², que és un valor que, tot i que la geometria de l’estructura i les llums entre suports són molt grans, es manté al voltant de les ràtios habituals.

Gràfic 4 Distribució de pressupost del bloc de l’edificació del poliesportiu

El bloc de l’estructura sorprèn per la poc habitual distribució dels imports per tipologies constructives. Donat el protagonisme que té a l’obra la fusta, pràcticament el 63% del cost estructural s’ha destinat a aquesta, l’estructura metàl·lica ha rebut un 21% i finalment el formigó ha rebut un 16%.

El següent tram de l’obra inclou les feines corresponents a l’obra civil. Aquest tram també es troba comprimit a una repercussió de 454,65 €/m², més d’un terç del cost de l’edificació. Es pot destacar que hi ha elements que, donada l’excepcionalitat de les tipologies proposades, assumeixen un pes important dins del cost d’aquest tram. Així, la façana proposada, que ofereix un alt percentatge de superfície amb tancament de vidre, ha suposat un 23%, els paviments, tant els generals com els tècnics esportius han inclòs un 21%, el vas de la piscina ha implicat un 11% i la façana vegetal, que dona pell a l’edifici ha resultat un 8% de l’import d’aquest tram.

Gràfic 5 Perfil del cost del tram
d’obra civil del bloc de l’edificació
del poliesportiu

Gràfic 6 Perfil del cost del tram d’instal·lacions del bloc de l’edificació del poliesportiu

Com és habitual en edificis poliesportius, els subcapítols relacionats amb l’habilitació interior i el confort han tingut una gran presència

Finalment, el darrer tram de la construcció incorpora les feines referents a les instal·lacions. La repercussió per metre quadrat ha resultat de 262,91 €, menys d’un terç del cost de l’edificació. Com és habitual en construccions d’edificis poliesportius, els subcapítols relacionats amb l’habilitació interior i el confort han tingut una gran presència. En el cas del poliesportiu municipal del Turó de la Peira, la climatització, la ventilació i el condicionament tèrmic ha augmentat el pressupost en 62,42 €/m² (24% del tram d’instal·lacions) i l’electricitat ha representat un cost de 59,19 €/m² (22% del tram d’instal·lacions). Cal destacar també, per la seva significança, el conjunt d’instal·lacions relacionades amb les aigües, la piscina i el sanejament. Aquest conjunt ha consumit el 38% del tram d’instal·lacions.

Vista general on es pot apreciar la tipologia de l’estructura i les grans llums entre suports

Gràfic 7 Composició geomètrica de la distribució del pressupost

Autor de les fotos: Chopo, Anna Noguera i Dalmau-Morros

Autoria de l’article

Cristina Arribas

Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2001. Urbanista del Departament de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Badalona. Doctoranda amb tesi doctoral en curs sobre imatge turística i paisatge. Més articles de l'autor

Raúl Heras

Raúl Heras és arquitecte tècnic, col·legiat 10.385. Socifundador de Sinluz, Ingeniería y Arquitectura i professor del CAATEEB Més articles de l'autor

Deixa un comentari