Amb veu de dona Entrevistem vuit arquitectes tècniques per parlar sobre el paper de la dona en una professió encara predominantment masculina

El món professional de l’arquitectura tècnica ha estat fins fa poc temps un col·lectiu predominantment masculí. Els homes són encara majoria però les dones, de mica en mica, van assolint un paper més destacat dins la professió. Segons indiquen les dades del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB), les dones aparelladores representen avui un 22% del col·lectiu, mentre que fa uns 25 anys aquesta proporció era tan sols d’un 11%. En aquell temps, la docència i l’Administració pública eren els principals destins laborals del col·lectiu femení i les arquitectes tècniques eren clarament minoria sobretot com a empresàries i en les oficines tècniques. Vint-i-cinc anys després, existeix encara avui discriminació de gènere per trobar un lloc a la professió? Com veuen el futur professional les dones aparelladores? Hi ha una visió femenina de la professió? L’informatiu ha fet aquestes preguntes a companyes de diferents edats i perfils professionals.

Parlem amb Annaïs Soler Garcia, Diana Calicó, Inma Casado, Inmaculada Rodríguez, Maria Molins, Miren Etxeberría, Eulàlia Aran i Teresa Serna.

El col·lectiu de dones ha fet una gran feina per fer-se valer

DIANA CALICÓ
Cap del departament tècnic del despatx Batlle i Roig Arquitectura. L’any 2018 va quedar finalista dels Premis Catalunya Construcció per l’edifici Stradivarius a Cerdanyola del Vallès

Segons la teva experiència laboral, consideres que existeix avui discriminació per accedir a la professió? Has tingut dificultats especials en el teu exercici professional pel fet de ser dona?

“Des del meu punt de vista i experiència, no crec que hi hagi discriminació com a tal a l’hora de trobar un lloc de treball. Però dins d’aquest lloc de treball sí que hi ha dificultats. La integració de la dona en el món de la construcció està, en gran part del col·lectiu, acceptada racionalment, però no està integrada totalment dins el subconscient social. Encara ens trobem amb què la percepció d’un home davant del paper professional d’una dona es basa en una reticència inicial, la qual requereix d’una comprovació prèvia de la seva vàlua professional per arribar a la confiança.

“Això ens ho trobem tant en reunions amb clients del món immobiliari, en reunions d’obra amb empresaris de la construcció com a peu d’obra. Si més no, dins les noves generacions es veu un canvi de perspectiva en aquest aspecte. Un exemple n’és el despatx de Batlle i Roig Arquitectes, despatx on treballo des del 2007, en el que en gran part del nostre recorregut hi ha hagut majoria de dones respecte als homes. I dins d’aquest col∙lectiu, de mitjana d’edat jove, hi ha hagut sempre un gran respecte entre ambdós gèneres.

“Així que de cara al futur, el veig amb molta positivitat. Des de la meva incorporació al món professional al 1999 fins ara, el col∙lectiu de dones ha fet una gran feina per a fer­-se valer. Cada cop hi ha més presència en despatxos tècnics i obres i espero que la tendència sigui aquesta en el futur. Per altra banda, on sí que hi ha molta feina a fer és en la conciliació laboral. I em refereixo, no només a l’establiment d’horaris laborals que permetin conjugar vida laboral i personal , sinó també al repartiment de tasques familiars entre homes i dones. Això no es tracta només d’un acord de repartiment de tasques dins un nucli familiar sinó també, i com a punt bàsic, de la consciència d’aquest fet per part de les empreses i la societat. En aquest sentit hi ha molt a fer. La nostra societat és principiant en aquests nous costums i cal conscienciar‐ne tant al col∙lectiu masculí com al femení”.

Creus que existeixen funcions professionals d’obra en les quals la dona es pot trobar més còmoda que en d’altres?

“Dins de les funcions que exerceix una arquitecta tècnica en una obra no li veig cap diferència. Tant exercint la direcció d’execució, com de coordinadora de seguretat, de cap d’obra o project manager, tot dependrà de com sigui l’entorn de l’obra en concret. Es tracta de guanyar‐se la confiança dels altres professionals, ja sigui executant tant un tipus de feina com una altra”.

Et sents satisfeta amb la teva professió?

“Jo considero que la nostra professió té un gran component de satisfacció final. Entenent que formes part d’un equip de professionals en el que la missió final és crear un espai o construcció per al gaudi de les persones, treballar per a la projecció d’aquesta, fer el seguiment de la seva evolució i veure el resultat final és totalment satisfactori. És veritat que el procés és dur i en una visió en detall existeixen diferències entre els diferents agents que s’han d’anar batallant i dificulten la feina i l’evolució d’aquest procés, però ens hem de quedar amb el resultat final, que és el nostre objectiu”.

A les funcions tradicionals de directora d’execució d’obra, coordinadora de seguretat o cap d’obra s’hi sumen de noves com ara la de project manager, quantity surveyor, facility manager o gestora d’edificis, BIM manager… com imagines la professió del futur?

“Sembla ser que aviat tindrem més competència en el camp de la direcció d’execució, per tant caldrà obrir el ventall de funcions dels arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació i especialitzar‐nos en aquestes noves funcions. Per tant, el futur el veig com una professió amb una gran diversitat de especialitzacions.

“Els nostres titulats surten dels estudis universitaris amb una visió bastant àmplia per trobar un lloc de treball com a tècnics. No és només la direcció d’execució el que es busca, sinó que molts professionals opten des de l’inici per ser pèrits, taxadors, tècnics en empreses de materials i construcció… Contràriament al cas del arquitectes, els quals surten principalment amb l’ambició de projectar.

“Actualment s’estan implantant les noves funcions com a quantity surveyor, BIM manager… i s’està establint dins el nostre camp d’una forma natural. Per tant, reforçar aquesta idea de diversitat de funcions no hauria de ser difícil si es fa una formació prèvia al col∙lectiu sobre la realitat del nostre futur”.

Ara s’ha de lluitar contra la discriminació invisible, la que no es veu

ANNAÏS SOLER GARCIA
Arquitecta tècnica en exercici liberal i coordinadora de seguretat i salut. L’any 2017 va rebre el Premi Catalunya Construcció en la categoria de coordinació de seguretat per la remodelació del pavelló municipal de la Rambla del Carmel de Barcelona

Segons la teva experiència laboral, consideres que existeix avui discriminació per accedir a la professió?

“Jo considero que tota la discriminació que hi ha o hi pot haver, no és degut a ser aquesta professió o altra. La discriminació cap a la dona és una qüestió social, independentment si et dediques a una feina o altra. Quan estàs en edat de crear la teva estabilitat sempre ronda la por per part de l’empresa a què decideixis ser mare i quan ja els tens, sempre hi ha la por de l’empresa que se’t necessiti més a casa que a la feina. És una qüestió de la visió que té la societat vers el paper de la dona. Encara avui se segueix veient com a la figura que ha de deixar de ser el que ella vulgui per fer el que els altres vulguin.

“La discriminació per la falta de capacitats pel fet de ser dóna jo no l’he viscut, potser en alguna ocasió puntual, però no com a norma. Tinc companyes caps d’obra que em diuen que al seu lloc de treball sí que és més habitual la discriminació pel fet de ser dones”.

Has tingut dificultats especials en el teu exercici professional pel fet de ser dona?

“No. A l’inici del meu exercici professional sí podies notar certes reticències, però jo sempre ho vaig relacionar més amb la joventut o falta d’experiència que no pas amb el fet de ser dona.

“La discriminació evident, la que es fa sense escrúpols, aquesta ja no es veu. Les dones que ens han precedit en la societat i en la professió aquesta batalla la van guanyar. Ara s’ha de lluitar contra la discriminació invisible, la que en molts casos queda en el llenguatge, la que fa invisible el paper de la dona, tenim feina per fer.

“Si parlem de les grans corporacions i el paper de la dona als llocs directius, només cal mirar una foto dels consells d’administració de les grans empreses, o dels parlaments europeus, a d’altes esferes. Aquestes fotografies sempre són un munt de punts negres dels vestits dels homes i dues o tres taques de color que són les dones que hi són presents. Per tant sempre en clara minoria”.

Creus que existeixen funcions professionals d’obra en les quals la dona es pot trobar més còmoda que en d’altres?

“Jo crec que les dones hem de fer el que vulguem fer, jo particularment ho faig. No hem de dependre de si als altres els servirà o no. Per tant, hem d’ocupar el càrrec pel que estiguem capacitades, el que ens agradi i el que millor sapiguem fer. Aquest serà un per a cada dona, no totes som iguals i per tant no ens agraden les mateixes feines”.

A les funcions tradicionals de directora d’execució d’obra, coordinadora de seguretat o cap d’obra s’hi sumen de noves com ara la de project manager, quantitysurveyor, facility manager o gestora d’edificis, BIM manager… com imagines la professió del futur?

“Aquesta resposta no la puc donar, no conec massa totes aquestes noves sortides professionals que dóna la nostra feina i en l’entorn que em desenvolupo professionalment tampoc les he viscut”.

Cada projecte és un repte nou

INMA CASADO
Directora de l’empresa ENNE Gestión Activa de Proyectos i directora executiva d’un despatx professional amb dimensió internacional

Segons la teva experiència laboral, consideres que existeix avui discriminació per accedir a la professió?

“Vaig acabar els meus estudis d’arquitectura tècnica al 1989, és a dir, enguany farà 30 anys. La meva visió per tant, és la d’una dóna amb una carrera professional consolidada per aquests anys d’experiència. Considero que avui dia per a les empreses són importants les capacitats i especialment l’actitud de les persones, i això és independent del gènere”.

Has tingut dificultats especials per al teu exercici professional pel fet de ser dona?

“No, mai. Ni aquí ni a l’estranger. Crec que depèn de com t’hagis desenvolupat professionalment. Els arquitectes tècnics tenim una gran versatilitat per a l’exercici professional: podem treballar per a l’empresa constructora, per a promotores, com a projectista, com a tècnic-comercial de productes, qualitat, etc. En cada cas la situació és diferent.

“En el meu cas sempre he treballat a l’equip de projecte i a la direcció facultativa defensant els interessos dels clients. Aquesta posició de gran responsabilitat professional ha comptat amb el respecte de tots els agents que fan possible la construcció. Vaig començar com a tècnica de projectes i actualment sóc directiva de l’empresa. En tot aquest temps, mai no he tingut tracte discriminatori a nivell professional, tot i que, es podria considerar en ser l’única dona en moltíssimes reunions, però jo no ho considero.

“Crec que també m’ha ajudat estar al dia de l’actualitat dels esports, del futbol i dels cotxes. No és broma! Són temes de conversa que redueixen les diferències i creen empatia!

“La meva dificultat de veritat ha estat la conciliació laboral: els viatges, la responsabilitat, les entregues de projectes, els ritmes de les obres… han estat una càrrega laboral que ha restat molt temps a la meva família”.

Creus que existeixen funcions professionals d’obra en les quals la dona es pot trobar més còmoda que en d’altres?

“Crec que sí. Totes aquelles funcions de gestió, control, coordinació, organització, encaixen fàcilment amb les habilitats de les dones. A La part operativa de les empreses les dones aportem un valor afegit”.

Et sents satisfeta de la teva professió?

“Molt satisfeta. És una professió que combina coneixement, tècnic i pràctica, és molt dinàmica, cada projecte és un repte nou. També la part de relacions personals és molt enriquidora, amb el teu equip i amb la resta d’agents de la construcció, perquè se sumen energies i coneixements i s’estableixen relacions de confiança i de respecte professional”.

A les funcions tradicionals de directora d’execució d’obra, coordinadora de seguretat o cap d’obra s’hi sumen de noves com ara la de project manager, quantity surveyor, facility manager o gestora d’edificis, BIM manager… com imagines la professió del futur?

“Les noves tecnologies ajudaran molt al tema de la conciliació familiar. En el meu cas, ja han suposat un gran canvi. M’estalvio molts viatges a l’estranger perquè des d’aquí puc fer videoconferències i compartir la documentació en plataformes tipus dropbox, ftp o enviaments per we transfer. I també puc fer-ho des de casa. En el futur encara serà més fàcil i més visual: amb la realitat virtual o la realitat augmentada podrem reduir la majoria de reunions i de desplaçaments a les obres.

“Les noves funcions professionals associades al món digital i tecnològic són una gran oportunitat per a les dones, perquè es basen en models de treball estructurats, relacionals, integradors, cooperatius i organitzatius que són punts forts de la nostra manera de fer”.

Hem d’aconseguir que la dona pugui escollir lliurement el seu camí vital

INMACULADA RODRÍGUEZ
Arquitecta tècnica especialitzada en eficiència energètica i acústica en edificació i directora de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB)

Segons la teva experiència, consideres que existeix avui discriminació per accedir a la professió?

“Penso que la discriminació existent per accedir a la professió queda oculta i sovint no és visible però existeix. Les dones no accedeixen a segons quins nivells de responsabilitat, per exemple en la direcció de l’execució d’obra. I en el cas que així sigui, aquest accés és difícil que es doni en les mateixes condicions que ho faria un home. Se li exigiran més competències que a un home. Les dones només som reconegudes per l’establishment patriarcal en temes considerats tradicionalment femenins com ara les tasques de seguretat i prevenció a l’obra o com a gestora d’edificis”.

Has tingut dificultats especials per al teu exercici professional pel fet de ser dona?

“La meva àrea d’especialització és l’eficiència energètica i l’acústica i en aquesta no m’he trobat cap dificultat”.

Creus que existeixen funcions professionals d’obra en les quals la dona es pot trobar més còmoda que en d’altres?

“Crec que hi han funcions en les que és més fàcil accedir per a una dona. Seria el cas, de la coordinació de seguretat i la prevenció a l’obra”.

Et sents satisfeta de la professió?

“Si, afortunadament em trobo en un àmbit on aquestes discriminacions sovint es manifesten de maneres més subtils i invisibles”.

A les funcions tradicionals de directora d’execució d’obra, coordinadora de seguretat o cap d’obra s’hi sumen de noves com ara la de project manager, quantity surveyor, facility manager o gestora d’edificis, BIM manager… com imagines la professió del futur?

“La professió serà més digital i per tant menys a peu d’obra, però això no implica que hi hagi menys discriminació. En un futur hem d’aconseguir que la dona pugui escollir lliurement el seu camí vital en la seva professió fent que res, excepte les seves pròpies capacitats, puguin ser una via de discriminació”.

Ens hauríem d’organitzar, reivindicar i fer sentir més la nostra veu

MARIA MOLINS
Arquitecta tècnica en exercici liberal de la professió, vocal de la Junta de Govern del CAATEEB i delegada d’Osona-Moianès

Segons la teva experiència laboral, consideres que existeix avui discriminació per accedir a la professió?

“Tota la meva experiència laboral ha estat com a arquitecta tècnica en exercici lliberal i en acabar la carrera no em vaig trobar impediments per poder exercir pel fet de ser dona”.

Has tingut dificultats especials per al teu exercici professional pel fet de ser dones?

“Sí. La principal dificultat per a mi ha arribat quan he hagut de compaginar la maternitat i la feina. En el meu cas, el fet de treballar per compte propi ho ha complicat més, ja que tot i estant de baixa no pots desconnectar de la feina. Els clients et continuen trucant i les obres no s’aturen perquè tu hagis decidit ser mare.

“En aquest sentit, trobo que caldria fomentar els ajuts per contractar personal per a dones que estiguin en situació de baixa per maternitat i mentre les criatures són petites. Per altra banda, crec que encara hem de treballar molt per aconseguir la igualtat entre homes i dones en el tema de la maternitat. Per exemple, no és massa comú que sigui l’home qui redueixi la seva jornada laboral per fer-se càrrec de les criatures.

“A banda del tema de la maternitat, no he tingut grans dificultats però sí que he de dir que com a directora d’execució són recurrents els comentaris i acudits sexistes cap a les dones a les obres. En la meva opinió una dóna a l’obra sempre ha d’estar demostrant que és bona professional perquè la prenguin seriosament”.

Creus que existeixen funcions professionals d’obra en les quals la dona es pot trobar més còmoda que en d’altres?

“No. Això depèn de cada persona, no del gènere”.

Et sents satisfeta de la teva professió?

“M’agrada molt la meva feina i em sento molt satisfeta del que faig. Crec que el col·lectiu femení dins del sector tècnic s’hauria d’organitzar, reivindicar i fer sentir més la seva veu. La incorporació de la dona al mercat laboral, i especialment dins del sector de la construcció encara és molt recent”.

A les funcions tradicionals de directora d’execució d’obra, coordinadora de seguretat o cap d’obra s’hi sumen de noves com ara la de project manager, quantity surveyor, facility manager o gestora d’edificis, BIM manager… com imagines la professió del futur?

“La professió evolucionarà dels perfils més genèrics cap a l’especialització i el treball col·laboratiu. Està clar que no a tot el territori passarà amb la mateixa intensitat, i que en les zones més allunyades de l’àrea metropolitana el perfil del tècnic de capçalera seguirà essent molt important. Crec que la nostra professió és apassionant i amb moltes sortides professionals, però que no sabem vendre-la correctament a les noves generacions. En aquest sentit penso que a les universitats els queda molta feina per fer per modernitzar-se, adaptar-se a les noves tecnologies i integrar en els plans d’estudi tots aquests nous perfils professionals.

“La incorporació de la dona al mercat laboral i especialment dins del sector de la construcció, encara és molt recent. Espero que les futures generacions tinguin moltes més referències femenines dins del sector de l’arquitectura tècnica de les que vaig tenir jo en iniciar la meva carrera professional”.

A la dona jove se la condiciona molt més per la seva vida personal

MIREN EXTEBERRIA
Arquitecta tècnica que inicia el seu exercici professional i que l’any 2018 va ser guardonada amb el Premi Catalunya Construcció en la categoria de Treball final de grau per Asparrena cap a un model sostenible: diagnosi.

Fa poc temps que has acabat els estudis i t’has incorporat al mercat laboral. Consideres que existeix avui discriminació per accedir a la professió pel fet de ser dona?

“No per ser el sector de la construcció, com podia passar fa uns anys. Com en tot el sector professional, a la dona jove se la condiciona molt més per la seva vida personal, per la probabilitat que tingui de quedar-se embarassada o pel prejudici que pugui demanar una reducció de jornada”.

Has tingut dificultats especials en el teu exercici professional pel fet de ser dona?

“Les dificultats d’avui dia són molt més invisibles de les que patien les generacions anteriors. La barrera actual se situa en el reconeixement, en les possibilitats d’ascens, en la demostració continuada dels coneixements propis…”

Creus que existeixen funcions professionals d’obra en les quals la dona es pot trobar més còmoda que en d’altres?

“Ja no pel fet de ser dona. Això anirà en funció del seu caràcter i de la seva situació personal. Com passaria amb qualsevol home”.

A les funcions tradicionals de directora d’execució d’obra, coordinadora de seguretat o cap d’obra s’hi sumen de noves com ara la de project manager, quantity surveyor, facility manager o gestora d’edificis, BIM manager… com imagines la professió del futur?

“La imagino encara més especialitzada i amb molta necessitat de col·laborar entre diferents disciplines”.

“La discriminació existeix en la nostra societat”

EULÀLIA ARAN
Aparelladora en exercici liberal de la professió. L’any 2005 va rebre el Premi Catalunya Construcció en la categoria de direcció d’execució de l’obra i ha estat membre del jurat d’aquests guardons que organitza el CAATEEB

 

Segons la teva experiència laboral, consideres que existeix avui discriminació per accedir a la professió?

“La discriminació existeix en la nostra societat i la nostra professió no és un cas especial, encara que crec que en els últims anys s’ha millorat favorablement. Concretament en el meu treball com a lliberal, podríem dir que en general no hi ha diferències en sous, tracte, respecte… Si, s’ha de destacar que a diferència del homes, nosaltres sempre hem de demostrar que tenim els coneixements necessaris per fer la nostra feina”.

Has tingut dificultats especials en el teu exercici professional pel fet de ser dona?

“Jo personalment no he tingut dificultats (a excepció de algun cas esporàdic que podríem deixar-lo com anecdòtic). Val a dir que estic treballant com a aparelladora des de fa més de 40 anys”.

Creus que existeixen funcions professionals d’obra en les quals la dona es pot trobar més còmoda que en d’altres?

“Crec que és una qüestió personal, prioritats o preferències a mida de cada individu”.

Et sents satisfeta de la teva professió? “Sí, molt”.

A les funcions tradicionals de directora d’execució d’obra, coordinadora de seguretat o cap d’obra s’hi sumen de noves com ara la de project manager, quantity surveyor, facility manager o gestora d’edificis, BIM manager… com imagines la professió del futur?

“Està clar que som un col·lectiu especial, no reconegut en la resta del mon i que hem de buscar un lloc on encabir-nos. Totes aquestes opcions, obren noves expectatives que evidentment podem assolir sense majors dificultats. En el meu cas concret, donat que s’està acabant la meva vida laboral, no em replantejo alguna d’aquestes funcions, per la necessitat de la preparació prèvia per poder-les exercir, com seria el cas del BIM”.

Les dones aportem molta qualitat a aquesta professió

TERESA SERNA
Arquitecta tècnica en exercici liberal i primera dona cap d’obra de l’empresa constructora Cubiertas. L’any 2018 va ser guardonada amb el Premi Catalunya Construcció en la categoria de Rehabilitació per l’Escola El Far de Calella (Maresme)

Segons la teva experiència laboral, consideres que existeix avui discriminació per accedir a la professió?

“Crec que actualment no hi ha discriminació per accedir, encara que sí per exercir determinades feines mes tècniques i a peu d’obra”.

Has tingut dificultats especials per al teu exercici professional pel fet de ser dona?

“Cada vegada menys, però si al començament, amb falta de confiança, molta supervisió i menys sou que altres nois fent la mateixa feina”.

Creus que existeixen funcions professionals d’obra en les quals la dona es pot trobar més còmoda que en d’altres?

“Penso que això depèn de cada persona, no pel fet de ser home o dona. És mes una qüestió de caràcter i manera de ser de cadascú”.

Et sents satisfeta de la teva professió?

“Sí i molt, crec que aportem molta qualitat a aquesta professió. Ja que en general som rigoroses, treballadores i molt responsables, qualitats bàsiques per fer bé la nostra feina”.

A les funcions tradicionals de directora d’execució d’obra, coordinadora de seguretat o cap d’obra s’hi sumen de noves com ara la de project manager, quantity surveyor, facility manager o gestora d’edificis, BIM manager… com imagineu la professió del futur?

“La imagino evidentment com a directores d’execució i també bastant com a gestores, atesa la capacitat de relació, organització i coordinació que cada vegada més requereixen les obres, per la quantitat d’agents que s’han de coordinar i fer col·laborar”.

Autor de les fotos: Santiago Periel i altres

Sobre l’autor

Carles Cartañá

Arquitecte tècnic col·legiat núm. 6.600 i director de L’informatiu. Més articles de l'autor

Deixa un comentari