Ajustos raonables en els edificis existents

Segons el Reial Decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei gene­ral de drets de les persones amb dis­capacitat i de la seva inclusió social, en la seva disposició addicional ter­cera, apartat b), d’àmbit estatal, fixa com a data el límit el 4 de desembre perquè els edificis existents s’ade­qüin a les condicions d’accessibili­tat, en tot allò que sigui susceptible d’ajustos raonables.

Tanmateix, dins la legislació tenim diverses definicions per a “ajustos raonables”, ja que és una accepció una mica confusa, i últimament, quan es tramita l’informe d’acces­sibilitat per a les subvencions de les diferents administracions, en els impresos a adjuntar com a docu­mentació necessària per a la sol·licitud dels ajuts, se’n fa menció.

Llei 13/2014, del 30 d’octubre

Hi ha nombrosos mecanismes i solucions pensats per a la millora de la mobilitat en els edificis

La Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, d’àmbit català, defi­neix en l’article 3 apartat o), que els ajustos raonables, “són les mesures d’adequació físiques, socials i acti­tudinals que, d’una manera eficaç i pràctica i sense que comportin una càrrega desproporcionada, facili­tin l’accessibilitat o la participació d’una persona amb discapacitat en igualtat de condicions que la resta de ciutadans”.

S’entén en aquest aspecte, i en aplicació de la Llei 13/2014, que els ajustos raonables van de la mà d’acord amb l’aplicació conjunta d’una carrega que no sigui despro­porcionada.

La mateixa Llei, ens defineix el criteri de proporcionalitat com “la qualitat d’una mesura de millora de l’acces­sibilitat segons la qual els costos o les càrregues que implica estan jus­tificats, atenent els criteris següents:

  • Els efectes discriminatoris que comportaria per a les per­sones amb discapacitat que la mesura no es dugués a terme.
  • Les característiques de la persona, l’entitat o l’organització que ha de dur a terme la mesura.
  • La possibilitat d’obtenir finan­çament públic o altres ajuts.

L’article 15, estableix les condicions d’accessibilitat dels edificis exis­tents, on han d’assolir progressiva­ment les condicions d’accessibilitat que permetin a les persones amb discapacitat d’accedir-hi i fer-ne ús, d’acord amb els principis d’ajustos raonables i de proporcionalitat, però el mateix articulat ens diu que s’ha de determinar per reglament els ter­minis i les condicions per a aquesta adaptació, on el reglament ara per ara encara no s’ha redactat.

També es fa menció que a les actu­acions d’ampliació o de reforma en edificis existents, públics o privats, s’han de dur a terme de manera que, els itineraris de vianants i els espais d’ús públic o comunitari afectats per l’actuació, compleixin les condi­cions d’accessibilitat adequades a les necessitats dels usuaris i també a les possibilitats de l’espai i que en cap cas, aquestes obres no poden menyscabar les condicions d’ac­cessibilitat preexistents.

Reial Decret Llei 7/2015

El Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, fa menció en l’article 2 apa­rat 5) que els ajustos raonables “són les mesures d’adequació d’un edifici per facilitar l’accessibilitat universal de manera eficaç, segura i pràctica, i sense que comportin una càrrega desproporcionada”.

Per a determinar si una càrrega és proporcionada o no, s’hauran de tenir en compte els costos de la mesura, els efectes discriminatoris que la seva no adopció pot repre­sentar, l’estructura i les caracterís­tiques de la persona o entitat que l’hagi de posar en pràctica i la possi­bilitat que tinguin aquestes d’obtenir finançament oficial o qualsevol altra ajuda.

S’entén que la càrrega és despro­porcionada, en els edificis constitu­ïts en règim de propietat horitzontal, quan el cost de les obres repercutit anualment, i descomptant les aju­des públiques a què es pugui tenir dret, excedeixi de dotze mensuali­tats ordinàries de despeses comu­nes, de tota la finca. Aplicant la Llei 13/2014, on es fa menció d’uns cri­teris d’actuació i de principis i, amb allò que estableix el RDL 7/2015, tenim definit el que es ajust rao­nable i quin pot ser l’import màxim amb el qual ja no seria raonable fer la intervenció. Aquest ajustos rao­nables, cal que s’apliquin en edifi­cació existent per llei, però quines eines podem disposar els tècnics per poder justificar aquest mandat?

Cal veure primer de tot en quina nor­mativa ens movem i com s’hauria d’aplicar.

Codi Tècnic Part I i DB SUA

Segons la part I del cte, en el seu article 2 (modificat per la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, rege­neració i renovació urbana) especi­fica que el Codi Tècnic de l’Edificació també s’aplica a intervencions en els edificis existents i el seu compli­ment s’ha de justificar en el projecte o en una memòria subscrita per un tècnic competent, juntament amb la sol·licitud de llicència o d’autorit­zació administrativa per a les obres.

Tanmateix també especifica que quan l’aplicació del Codi Tècnic no sigui urbanísticament, tècnica­ment o econòmicament viable o, si s’escau, sigui incompatible amb la naturalesa de la intervenció o amb el grau de protecció de l’edifi­ci, es poden aplicar, sota el criteri i la responsabilitat del projectista o, si s’escau, del tècnic que subscrigui la memòria, les solucions que per­metin el grau més elevat possible d’adequació efectiva.

Finalment també menciona que en les intervencions que es facin en els edificis existents, no es poden reduir les condicions preexistents. Per tant quines són les interven­cions que es poden realitzar en els edificis existents?

En aquest aspecte, l’annex III de la part I del CTE, modificat per la Llei 8/2013, defineix:

Instal·lació d’ascensor en edifici existent

Intervencions en els edifi­cis existents: es conside­ren intervencions als edifi­cis existents les següents:
a) Ampliació: aquelles en què s’incrementa la super­fície o el volum construïts.
b) Reforma: qualsevol tre­ball o obra en un edifici exis­tent diferent del que es porti a terme exclusivament per al manteniment de l’edifici.
c) Canvi d’ús.

Manteniment: conjunt de tre­balls i obres a efectuar periòdi­cament per prevenir el deterio­rament d’un edifici o reparacions puntuals que s’hi facin, amb l’objectiu de mantenir-lo en bon estat perquè, amb una fiabilitat adequada, compleixi els requisits bàsics de l’edificació establerts.

Tanmateix cal fer un aclariment, el CTE en el seu conjunt, no es exigible als edificis existents sempre i quan no es facin obres d’ampliació, refor­ma ni es canviï l’ús ,excepte les con­dicions d’accessibilitat, d’acord amb el RDL 1/2013.

Per poder aplicar el DB SUA en els edificis existents preval el que esta­bleix l’art.2 de la Part I, modificat per la Llei 8/2013, per tant quan aques­ta intervenció no sigui viable s’hau­rà de justificar en el projecte sota la responsabilitat i el criteri del projec­tista.

En aquest aspecte el mateix DB SUA, en l’apartat III de la Introducció, fa esment dels criteris d’aplicació, on especifica que es poden utilitzar altres solucions diferents de les que conté el DB, on en aquest cas, s’ha de seguir el procediment que esta­bleix l’article 5 del CTE, i documentar en el projecte el compliment de les exigències bàsiques.

Quan l’aplicació de les condicions del DB SUA en obres en edificis existents no sigui tècnicament o econòmicament viable o, si s’escau, sigui incompatible amb el grau de protecció, es poden aplicar les solu­cions alternatives que permetin la màxima adequació possible a les condicions esmentades.

Això ens determina que encara que apliquem el DB SUA en edificis d’ha­bitatges existents, la gran majoria de vegades no podrem donar com­pliment als apartats continguts en el DB, haurem de justificar el perquè no es pot i caldrà trobar solucions alter­natives, les quals puguin permetre la major adequació possible a les con­dicions d’accessibilitat establertes.

Aquestes solucions alternatives es poden trobar, normativament, per exemple amb el Decret 135/1995 del Codi d’accessibilitat.

Decret 135/1995, del Codi d’accessibilitat

El Decret 135/1995, es actualment vigent i juntament amb el DB SUA, son les normes tècniques que tenim establertes per l’accessibilitat.

Tanmateix l’àmbit d’aplicació del Decret 135/1995 en edificació exis­tent d’habitatges sols es d’aplica­ció quan es fan remuntes, segons l’article 28 apartat 2, on especifica que pel que fa a les obres de remun­ta sobre edificis que, com a mínim, disposin de planta baixa i planta pis, els quals s’hagin construït abans de l’entrada en vigor de la Llei 20/1991, de 25 de novembre (derogada per la Llei 13/2014), no es consideraran de nova construcció si no es produeix canvi d’ús en alguna entitat situada per sobre de la planta baixa.

Hi ha nombrosos mecanismes i solucions pensats per a la millora de la mobilitat en els edificis

La resta del Decret sempre fa men­ció d’edificis d’ús privat i d’edificis d’ús públic de nova construcció, i per aquets estableix uns requeri­ments en quan a itineraris, on per a edificis d’ús públic l’itinerari serà adaptat i per als edificis d’habitatges nous, l’itinerari serà practicable.

Si des de l’aplicació del Decret 135, tota l’edificació nova d’habitatges s’ha fet d’acord amb aquest pre­ceptes, ens trobem avui dia, amb un parc edificat relativament nou, el qual no compleix amb els paràme­tres que pot establir el DB SUA, però en canvi si apliquem els criteris del mateix DB SUA (III criteris generals d’aplicació), entenem que aquests mateixos edificis, amb petites reformes (per exemple, supressió del graó d’accés a l’edifici), estaríem dins d’una major adequació possi­ble a les condicions d’accessibilitat establertes.

Per Tant, i aplicant aquest concep­tes, una major adequació possible a les condicions d’accessibilitat al qual per diferents conceptes justi­ficables, no podem complimentar amb el DB SUA, podríem acabar aplicant el Decret 135/1995 en con­dicions d’itinerari practicable, sense oblidar, que per Llei, el 4 de desem­bre de 2017 es la data límit per fer aquest mandat.

Fet això, estaria resolt el problema, però malauradament la realitat del parc edificat existent no és una apli­cació directa, sinó que moltes vega­des s’ha d’aplicar el sentit comú, i plantejar altres solucions, que esti­guin dins dels marges establerts per poder donar alternatives raonables.

Plantejament final

El fet de no poder donar compliment al DB SUA o al Decret 135/1995, no anul·la l’opció de plantejar una resposta alternativa, amb la qual es pugui assolir un major grau de mobilitat en l’edifici, amb uns mínims, és a dir, si no podem col·locar un ascensor de mides DB SUA o Decret 135/1995, però sí que es pot realitzar un de mides inferiors, augmentem amb un grau elevat la mobilitat de les persones que resi­deixen en l’edifici.

El mateix Ministeri de Foment, coneixedor del problema, i donat que una solució per a totes les casu­ístiques no és possible, el desembre de 2015 va publicar el document de recolzament al document bàsic DB SUA, DA DB SUA/21, el qual en el seu contingut estableix paràme­tres d’actuació per fer possible una adequació efectiva de les condici­ons d’accessibilitat en els edificis existents. Altrament, també hi ha documents on administracions locals2, al veure que el compliment normatiu és difícil d’aplicar, plante­gen solucions alternatives, les quals estan en la sintonia del document de recolzament.

Per finalitzar i fent un resum del que hem exposat, analitzant la legislació vigent (RDL 1/2013, Llei 13/2014 i RDL 7/2015), la qual ens fixa com a data límit el 4 de desembre, amb la normativa tècnica aplicable (DB SUA i Decret 135/1995) i altres eines que plantegen solucions alternati­ves, haurem de ser capaços d’ava­luar si les condicions d’accessibilitat dels edificis existents, són suscepti­bles de poder aplicar aquest ajustos raonables, i si és així, la intervenció que es realitzi caldrà que es faci abans de la data límit establerta.

Autor de les fotos: Arxiu CAATEEB

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 351 de març de 2017

Sobre l’autor

Jaume Arbós

És arquitecte tècnic, col·legiat 9.043 i consultor de l’Assessoria Tècnica del CAATEEB. Més articles de l'autor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *