Premis Catalunya Construcció 2019

Guardonats i finalistes de la XVI edició dels premis de construcció que organitza el CAATEEB

Nova seu central d’Inditex a Arteixo (Foto cedida per B&R Arquitectura)

L’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), va acollir el passat 20 de juny la cerimònia de lliurament de la 16a edició dels Premis Catalu­nya Construcció, que va tenir lloc en el marc de la Nit de la Construcció organitzada pel CAATEEB. A l’acte, hi van assistir prop de 500 persones, professionals i empresa­ris del sector de la construcció.

5 categories professionals

En la categoria de direcció d’execució de l’obra, el jurat va premiar Xavier Aumedes i Gemma Rius, d’AumedesDap, per l’edifici d’habitatges plurifamiliar La Borda, ubicat al carrer Constitució, 85·89 del barri de La Bordeta, a Bar­celona (foto principal). En el seu veredicte, el jurat va destacar “el plante­jament pioner d’un projecte amb una nova visió sobre el sector de l’habitatge”, així com el caràcter innovador en l’ús de la fusta com a element estructural en edificis de certa altura i que ha estat executat “amb solucions que aporten el màxim confort i estalvi energètic”.

En la categoria de direcció integrada de projecte, el premi ha estat atorgat a Enric Batlle, Joan Roig, Albert Gil, Esther Díaz, Beatriz Barral, Mariano Aguado, Diana Cali­có, Ana Anido i Marc Torrella, de Batlle i Roig Arquitectu­ra, per la nova seu central d’Inditex a Arteixo, ubicada a Arteixo (Galícia). El jurat destaca en el seu veredicte “la metodologia de treball que ha permès realitzar una obra de tal magnitud en un temps rècord de 24 mesos i que ha finalitzat amb un altíssim nivell de qualitat”.

En la categoria de coordinació de seguretat i salut, el premi ha estat per Raúl Zapater, de GCA Arquitectes, pel complex d’habitatges plurifamiliars adossats al carrer Palafrugell de Gavà. El jurat destaca “l’actuació profes­sional d’un coordinador de seguretat que s’ha implicat a fons en una obra que pot semblar senzilla només en aparença. La coordinació d’activitats i empreses, el seguiment i adaptació de la seguretat a les diferents fases del procés, la preparació de protocols i el com­promís a l’hora de negociar amb els diferents agents de l’obra mereixen sobradament la concessió d’aquest guardó”.

En la categoria d’innovació en la construcció, el premi l’ha guanyat la candidatura formada per Joan Fabregat, Avelino Alcocer, Josep Maria Fabregat, .scar Rodríguez i Josep Malgosa per l’Institut Serra de Noet a Berga. El jurat ha valorat molt positivament “el treball d’un equip de tècnics que ha projectat i dirigit una obra pública uti­litzant bàsicament la fusta com a material estructural i de tancament amb un procés constructiu que té pocs precedents al nostre país”. Tot i que l’Institut tot just ha entrat en funcionament i que caldrà anar veient quin és el seu comportament amb el pas del temps, el jurat con­sidera que es tracta “d’un exemple a seguir en la recerca de l’ús dels materials i les tecnologies que generen un benefici ambiental”.

Execució d’un complex d’habitatges a Gavà (Foto: Raul Zapater)

En la categoria de rehabilitació, el premi ha estat subdividit en dos àmbits: la rehabilitació patrimonial i la rehabilitació funcional. En la primera, de rehabili­tació patrimonial, s’ha endut el guardó l’equip format per Jaume Arderiu, Tomàs Morató, Josep Sarsanedas, Jordi Bernuz, Alberto Peñarando, Roger Marín, Lluís Camí, German Lacasa, Lídia Carmona, Pau Veciana i Pedro Soto, de Arderiu & Morató Arquitectes i QEstudi 29 Assessorament Tècnic per la rehabilitació de la fàbrica Ca l’Alier al Poblenou.

En aquesta obra, el jurat ha valorat molt positivament “la resolució brillant d’un projecte complex, amb una gran dificultat tècnica que només es pot comprendre si tenim en compte l’estat de degradació en què es trobava el conjunt”. També destaca “l’esforç per recuperar els elements que expliquen la història d’aquest interessant element del patrimoni industrial del Poblenou”.

El nou Institut Serra de Noet a Berga (Foto: Joan Guillamat)
L’antiga fàbrica de Ca l’Alier al Poblenou (Foto: Jaume Arderiu)

En aquest mateix àmbit de rehabilitació patrimoni­al, el jurat ha concedit una Menció Especial per a Joan Trias de Bes, Marta Pascual, Fernando Herrero, Ricardo Villoria, Macià Parès i Agnès Blanch per la rehabilitació de la Casa Burés, ubicada a l’Eixample de Barcelona, que el jurat ha qualificat com “una realització que voreja l’excel·lència, realitzada amb una gran sensibilitat i res­pecte per als elements patrimonials, que es combinen adequadament amb la resolució d’altres espais que han de garantir el confort que exigeixen els temps actuals”.

Vestíbul de la Casa Burés a l’Eixample de Barcelona (Foto: Aleix Bagué)
Nou edifici Estació de la Mútua de Terrassa (Foto: Badia Casanoves)

En l’àmbit de la rehabilitació funcional el premi ha estat concedit a Marcos Barjola i Francesc Xairó, de Duran Arquitectesi Francesc Xairó & Associats, perl’Edi­fici Estació de la Mútua de Terrassa. El projecte parteix de la voluntat de dotar l’estructura existent de la millor proposta en termes funcionals, d’eficiència i de qualitat de servei a través de l’òptima configuració dels espais. El Jurat ha valorat per a la seva elecció “l’enorme dificul­tat en el repte de transformar les estructures existents amb una ubicació plena de complexitat, en un centre de serveis que avui funciona de manera satisfactòria i a ple rendiment”.

• Treball final de grau

128 candidatures

També es va atorgar el Premi al Treball Final de Grau que va guanyar Francisco Murillo, de l’Escola Politècnica Superor d’Edificació de Barcelona (EPSEB) pel projecte Canvi d’ús de la masia Cal Masover Nou a l’Hospitalet de Llobregat a Escola de Natura. El projecte pretén rehabilitar una masia ubicada al barri de Bellvitge, al Barcelonès, que actualment es troba en estat de ruïna per restaurar·la i reconvertir·la en una escola de natura amb biblioteca, sala de projeccions i d’exposicions ober­ta al públic.

El Jurat ha valorat molt positivament tant els objectius i plantejament de partida com la metodologia utilitzada i la seva realització.

L’estudi d’estat actual, l’ai­xecament de l’estat actual, el diagnòstic de les patologi­es constructives i les propostes de reparació, així com el treball de definició del projecte han estat realitzats amb rigor i bon criteri.

Els Premis Catalunya Construcció, que organitza el Col·legi d’Aparelladors de Barcelona per 16è any conse­cutiu, tenen com a objectiu reconèixer l’esforç de profes­sionals i empreses del procés constructiu i premiar les persones que, amb el seu treball, contribueixen a millo­rar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació i la seguretat en la construcció. Els Premis compten amb el suport del Consell dels Col·legis d’Aparelladors de Cata­lunya i d’Arquinfad.

El total de candidatures presentades enguany ha estat de 128, presentades per equips i empreses res­ponsables de dirigir, coordinar i projectar obres aca­bades durant els anys 2017 i 2018. Després de fer una primera selecció, el jurat va escollir 18 finalistes en les 5 categories professionals i 4 finalistes per als treballs final de grau. El Jurat de la XVI edició dels Premis Catalunya Cons­trucció té caràcter pluridisciplinari i està format per Josep Maria Forteza, arquitecte tècnic i project mana­ger; Conxita Balcells, arquitecta; Jan Dinarès, arquitecte tècnic; Santiago Ayuso, arquitecte tècnic i coordinador de seguretat; Valentí Julià, arquitecte tècnic i gerent de la constructora SEROM; Maria Lluïsa Sánchez, arquitecta i directora de l’enginyeria ͼSS i Jordi Gosalves, president del CAAtEEB i alhora president del jurat.

L’abans i després de l’element arquitectònic estudiat

Els Premis Catalunya Construcció tenen com a objectiu reconèixer l’esforç de professionals i empreses del procés constructiu

• Trajectòria professional

Aportació tècnica decisiva

També es va lliurar el Premi Especial a la Trajectòria Professional 2019, en aquesta ocasió a Vicenç Tomàs Galiana, aparellador en exercici lliberal de la professió i soci de l’estudi tAC Arquitectes, que ha estat director de l’execució d’obres d’arquitectura contemporània tan notables com la central de la companyia Telefònica de l’avinguda Roma, a Barcelona, l’ampliació de l’Estadi del Futbol Club Barcelona o la construcció d’habitatges, ofi­cines i espais públics a l’illa dels antics Laboratoris Uri­ach al districte de Sant Martí de Barcelona. Per aques­ta darrera obra va rebre l’any 2007 el Premi Catalunya Construcció a la millor direcció d’execució de l’obra. El Premi Especial a la Trajectòria Professional l’han rebut en edicions anteriors professionals i empresaris com ara Josep Maria Pujol, Francesc Mitjans, Toni Cumella, Oriol Bohigas o Robert Brufau, entre d’altres.

Vicenç Tomàs Galiana i Àlvarez va néixer el 1943 a Ontinyent (València) i va estudiar per a aparellador i arquitecte tècnic a l’Escola Politècnica Superior d’Edi­ficació de Barcelona (EPSEB), graduant·se el 1964. Col· legiat al CAAtEEB, va iniciar la seva carrera professional a l’estudi de l’arquitecte Francisco de Paula Arola Duran fins l’any 1970 quan es va incorporar al despatx de Fran­cesc Mitjans i Miró amb el qual va treballar com a directe col·laborador seu fins a l’any 1992.

A partir del 1992 col·labora assíduament amb els arquitectes Joan Pau Mitjans Perelló i Eduard Gascón. Amb aquest últim va fundar la societat TAC Arquitectes, on desenvolupa la seva activitat professional des del 1997 fins a l’actualitat. Al llarg d’aquests anys la seva aportació ha estat decisiva a l’hora de dotar tots els pro­jectes i obres de tAC Arquitectes de la necessària con­sistència constructiva i rigor econòmic. També ha realit­zat treballs com a projectista i director de la construcció d’edificis com ara naus industrials i oficines.

Vicenç Tomàs Galiana representa una figura profes­sional com a aparellador “dels clàssics”, dels que tre­ballen a partir d’un projecte quan aquest és encara una idea i el concreta a partir d’aplicar un determinat sistema constructiu. En una època com l’actual en què les con­tractacions dels diferents agents del procés constructiu es fan per separat, aquesta figura representa una deter­minada forma de treballar dels tècnics conjuntament des de l’inici, “perquè ̰diu· és millor entendre’s abans que no quan ja han aparegut els problemes”.

Creu que l’obra ha de tendir en el futur cap a un pro­cés de prefabricació “amb elements que es fabriquen en taller, amb una qualitat contrastada i que després s’executen a l’obra com un muntatge a mans de per­sonal especialitzat”. Com a aparellador, considera que la professió ha anat guanyant reconeixement i prestigi i plena capacitat per assumir un ampli ventall de funci­ons, moltes d’elles de nova creació com el facility mana­ger o el BIM Manager. •


Vicenç Tomàs Galiana (Foto: Chopo)
Habitatges, oficines i espais públics a l’illa dels antics Laboratoris Uriach (Foto: Chopo)

Vicens Galiana, aparellador

Eduard Gascón i Vicenç Galiana
(Foto: TAC Arquitectes)

He tingut la sort i l’honor de formar part durant dos anys del Jurat dels Premis Cata­lunya Construcció que concedeix el Col·legi d’Aparelladors i Arquitec­tes Tècnics de Barcelona. D’entre les diferents categories, sempre he pensat que el Premi Especial a la Trajectòria Professional és el que millor expressa l’esperit obert i gens corporatiu d’uns premis dedicats al reconeixement del bon fer de tots aquells que ens dediquem al vell ofici de construir l’arquitectura.
Així, després de dues edicions en què aquest premi, una espècie d’òs­car honorífic, ha destacat la tasca de dos arquitectes il·lustres, aquesta edició ha decidit premiar el meu soci i amic Vicens Galiana, un aparella­dor que encara avui, a la seva edat, segueix aquí, a peu d’obra, comple­ta i íntegrament compromès amb la intensa i quasi sempre difícil tasca de fer realitat els projectes que junts concebem i desenvolupem en el nostre despatx.
En aquest sentit, crec que en Vicens és clarament una espècie en extinció, un aparellador que sem­pre, des dels seus inicis, ha treballat en companyia d’un arquitecte, fent equip des de dins, ajudant a cons­truir les seves pròpies obres.
I així és com vaig conèixer en Vicens, quan a finals dels 70 vaig començar a treballar com a becari en el despatx de lvarquitecte Fran­cesc Mitjans. Vicens formava part del selecte grup de grans apare­lladors que eren, literalment, la ma dreta de Mitjans. No només dirigien les obres en curs, també resolien els detalls constructius i dibuixaven bona part dels projectes d’execució. En una paraula, exercien de verita­bles arquitectes tècnics. Entre ells, destacava Vicens: al seu càrrec estaven les obres de més enver­gadura, aquelles que necessitaven d’una major energia, dedicació i compromís tècnic.
No és d’estranyar, per tant, que quan anys més tard vaig decidir pro­var una nova singladura professio­nal, primer amb Juan Pablo Mitjans i després en solitari, sempre vaig veure en el Vicens un inseparable i insubstituïble company de viatge. I us he de confessar que encara avui, passats trenta anys, em costa ima­ginar la realitat del despatx sense la seva presència, sense la seva lluita diària en unes obres cada cop més hostils, sense les infinites hores de treball en busca del rigor construc­tiu, sense l’aportació del seu judici crític des dels primers traços del projecte. No exagero al afirmar que sobre ell recauen bona part de l’au­toria i del mèrit de tots els edificis que hem construït junts i que avui constitueixen el portafoli de TAC Arquitectes.
No m’agradaria desaprofitar l’ocasió que em brinden aques­tes línies per donar·te les gràcies, Vicens, per aquests anys passats i els que encara vindran. Per la teva contagiosa energia, per la teva gran generositat, per la teva immensa humilitat i pel molt que hem après tots els que hem tingut la sort d’es­tar al teu costat. I ara, a gaudir de tan merescut premi!

Una foto amb els companys i companyes de TAC Arquitectes (Foto Chopo)

La Nit de la Construcció en imatges

previous arrow
next arrow
Slider
previous arrow
next arrow
Shadow
Slider

Autor de les fotos: Fotos: Candidatures PCC i Chopo

Nota de l’editor

Aquest article ha estat publicat en L’Informatiu 361

Sobre l’autor

Carles Cartañá

Arquitecte tècnic col·legiat núm. 6.600 i director de L’informatiu. Més articles de l'autor

Deixa un comentari